|
GRAFITTI |
Davant
del fenomen del grafitti, ens trobem, com passa amb moltes altres activitats
humanes, amb diversitat d'opinions; des del que creu que és art, fins al qual
diu que és vandalisme, passant pels que opinen que és una mostra d'expressió i
protesta dels jóvens.
La
paraula "grafitti" té els seus orígens en la paraula grega graphein que
significa escriure. Açò va evolucionar en la paraula llatina graffito.
Grafitti és la forma plural de grafitto. Com estem acostumats a formar el plural
afegint una s, ens hem acostumat a anomenar grafittis a estes obres.
Sembla
ser que la història moderna del grafitti es remunta als anys 60 quan va començar
a Nova York, influït per la música hip-hop. Els primers artistes de grafitti es
dedicaven a firmes, i vivien i pintaven a Nova York.
Un
dels primeres artistes de grafitti firmava TAKI 183 i va ser entrevistat pel New
York Times en 1971. El seu nom vertader era Demetrius i era un jove grec que
treballava com a missatger a Nova York. Pintava la seua firma en tots els llocs
on entregava documents i paquets. Es va fer famós i molts joves van començar a
imitar-lo i a buscar llocs cada vegada més difícils i cridaners on deixar la
seua firma.
Prompte,
centenars de joves a Nova York, especialment aquells atrets per la música rap i
hip hop, van començar a firmar per tota la ciutat, tant que les autoritats van
haver de gastar més de 300.000 dòlars (és a dir 80.000 hores laborables) en la
neteja del metro. L'objectiu d'estos primers graffiteros era deixar la seua
firma en el màxim nombre de llocs possibles. Guanyaven fama, dins dels cercles
de graffiteros, segons el nombre de firmes i segons els llocs en què aconseguien
firmar. Com més perillós, més prestigi.
Paral·lelament, Keitth Farina un artista, va començar a pintar els seus dibuixos en llocs públics, primer apegant pòsters i després pintant directament sobre murs i parets dels metros de Nova York. Al ser un tipus d'art tan distint, Haring es va fer famós, i prompte museus d'art en la ciutat van començar a exposar les seues obres.
A
poc a poc, els grafittis de carrer, inspirant-se en els dissenys de Haring,
s'anaven incorporant en la cultura Hip Hop, rap i break dàncing i van començar a
estendre's a altres països. Va tindre el seu moment més fort durant els setanta,
però després van començar a perdre popularitat. Però fa una dècada una de les
cadenes nacionals més populars dels Estats Units va emetre un programa de
televisió sobre els grafitti i de sobte van tornar a aparèixer firmes i art
graffitero no sols pels Estats Units, sinó per llocs urbans en tot el món i
sobretot en ciutats europees.
Grafitti
és una paraula de moda, que sentim amb freqüència, però de la qual el seu
significat ha arribat a buidar-se de sentit, atès que gran part dels grafiteros
novells i pseudoteòrics del tema no arriben a aprofundir i molt menys a conèixer
els orígens del fenomen en qüestió, la bandera dels quals defenen; així ha
arribat a contaminar-se amb termes com “pintada”, “rap”, “hip-hop” o “street
art”.
Desgraciadament,
a qualsevol cosa feta amb un esprai se li diu grafitti i a qualsevol cosa
pintada en una paret també se li diu grafitti. Inclús a qualsevol imatge amb
estètica urbana, independentment del seu suport, es li diu grafitti (per exemple
un rètol, una decoració en un bar o, inclús, a la portada d'un disc).
Tots hem
vist frases que apareixen en les parets de les cases o solars que donen a la
carretera, això no és grafit, són pintades. El grup Alcoiart va pintar una obra
sobre una cotxera que dóna a la carretera (desgraciadament estropellada per
algun ignorant o descerebrat), això no era un grafitti, era un mural. Així
mateix, a voltes, la retolació i la decoració de distints negocis comercials han
sigut realitzats amb aerosols, però no eren "grafittis", eren precisament això,
rètols o decoracions.
Ací, a
continuació, teniu una mostra dels grafittis que hem trobat a Benilloba i que
posen de manifest la realitat d'unes inquietuds i d'una imaginació dels joves,
que podran ser discutibles, però que mai haurien de ser ignorades o
ningunejades.






































Altres obres

